Hipertext: tú, jo, nosaltres?

M'agradaria acabar l'última entrada posant una qüestió: el futur és l'hipertext?

Petita conclusió sobre el bloc

La proposta de crear un bloc “desinteressadament”, sense ànim de lucre econòmic ni promoció professional té prou sentit com per què el seu instigador, Sr. Joan Campàs, plantegi diversos reptes alhora d’aprendre com i quina quantitat de coneixement qualitatiu hi podem trobar, com gestionar-la (i gestionar el nostre bloc), com ens expressem tot posant a prova el nostre “sentit comú”, ampliar les classes d’uns quadrimestres treballats a contratemps, si tot plegat incideix en la nostra manera de pensar i, per què no, aportar el nostre gra de sorra dins l’infinit. El que no resulta tan fàcil és l’afirmació que postula Lakoff quan ens diu: “...cuando los marcos están ahí, las ideas surgen inmeditamente.”

Què us ha semblat l'experiència de crear un bloc?

ANÀLISI LEXICOMÈTRIC D’UN BLOG FEMINISTA

Feministes a Catalunya

Per a dur a terme l’anàlisi lexicomètric proposat com a projecte final de l’assignatura vaig decidir agafar les entrades que es van realitzar entre l’any 2013 i 2014 – tots dos anys compten amb el número més alt d’informació aportada al blog.

Degut a que el blog conté informació o entrevistes tan en català com en castellà, he cregut convenien incloure totes dues llengües per veure un resultat més aproximat a la lexicografia que s’utilitza en tot el blog.

A continuació podem veure que el terme dona/mujer/dones/mujeres apareix amb una freqüència de 1027 cops i el terme feminista/feministes/feministas/feminisimo/feminisme uns 261 cops. Això explicita que és un blog clarament dedicat per les dones.

Les següents paraules defineixen amb exactitud els valors que volen aconseguir mitjançant el seu blog:

A continuació exposo les paraules que representen les preocupacions i els temes d’actualitat que han afectat a la posició de la dona durant el 2013 i el 2014 i s’han tractat amb certa importància dintre del blog:

Com a conclusió, crec que el terme “feminista” i derivats han obtingut una certa presencia dintre dels medis tot i que el terme més utilitzat dintre del blog ha sigut el de “dona” i no pas el de “feminista”, fet que ens convida a qüestionar-nos no només els seus usos sinó també el significat i la intenció d’aquests mots.  

"En el hipertexto, todo tiene su razón de ser."

Quan busquem informació sobre un cert tema, fem "click" a tot allò que ens pot interessar, ho emmagatzem, ho obrim, ho descartem... fins que arribem a un text que ens agrada. I d'aquesta manera, d'una infinitat de nodes, d'enllaços em vaig trobar amb un article molt interessant de José Calderoni anomenat "El hipertexto como nuevo recurso didáctico".

De tot l'article em vaig quedar amb una descripció molt visual de la paraula hipertext:

"[...] en su derivación etimológica, la palabra texto proviene de la palabra latina para tejido, imaginemos entonces que al agregarle el prefijo hiper, estamos hablando de una posibilidad potencializada del tejido, de su magnificación o exploración hasta el agotamiento de su último recurso.

La posibilidad de tejer contenidos con contenidos inagotablemente para formar una inmensa red de conocimientos e información disuelve las fronteras entre los textos relacionados, y lo que es mejor aún, nos permite el acceso a un conocimiento interdisciplinario, transdisciplinario, porque incluso permite trascender las fronteras de determinada ciencia para relacionarla en los puntos pertinentes con aquellas aportaciones de otras ciencias que la puedan enriquecer."

I així és com ara m’imagino un hipertext en la seva faceta més "artística":

"En el hipertexto, todo tiene su razón de ser."

Teoria del Caos

Després de llegir "Estudis sobre la Teoria del Caos" de Joan Campàs, he arribat a la conclusió que l’efecte papallona de Lorenz o Teoria del Caos ens aporta quelcom interessant: tot allò dotat d’ambivalència i complexitat amb la nostra intervenció pot ser per una causa però múltiples els efectes. 

Revoltar-nos per canviar el món possiblement ens autodestreixi però si emprem la subtilesa com a eina –malgrat el fort component utòpic que això implica-  estem inferint pensament i coneixement en un problema i, per tant, se’ns obre la porta al canvi.  Canvi que es produeix en l’acte d’interferir-hi en un breu espai/temps  i d’efectes negatius o positius: la teoria del caos, llargament discutida en el temps, és gratament ambivalent i té, per aquest ordre, capacitat de dissociar tot allò associat, permet interferència (projecció d’idees, valors eficaços avaluables en temps real, establir feedbacks...) i en un breu període d’espai/temps ens permet marcar l’objectiu amb vistes al futur. Futur en què la humanitat experimentarà el canvi com a sinònim de salut (mental i espiritual) i del desig d’establir un nou ordre social no jerarquitzat. 

Som el que és un hipertext?

Nosaltres, en definitiva, som el que és un hipertext: fem una tria entre múltiples textos, creem i cliquem nous nodes fins trobar allò realment necessari i, en llegir-ho, som nosaltres mateixos. Tot aquest paradigma, caòtic, aparentment incontrolable, vertiginosament dinàmic ens fa aparèixer dicotomies que semblem haver-nos dissolt allò après fins sentir-nos controlats per tots els àmbits. 

Si tenim, però, una mínima i subtil influència: quan interactuem subtilment tot creix, l’efecte en un determinat camp s’enforteix i la unió ens porta a una conclusió comuna: ser capaços de moure’ns entre el caos és una oportunitat entre allò no productiu i allò que no emergeix encara amb claredat. 

A partir d’aquí neix una il·lusió plural: tenim poder com per canviar coses i ser creatius. 

Les característiques d'una xarxa hipertextual

Després d'haver llegit amb atenció "Hipertext i complexitat: el coneixement fluid" de Jan Campàs he extret les característiques que segons el meu parer defineixen una xarxa hipertextual.

La xarxa hipertextual és:

• incerta
• oberta
• en constant evolució
• polisèmica
• transdisciplinar
• conseqüèncial en les seves accions
• múltiple: diversos punts de vista
• una proximitat entre disciplines i saber
• una estructura inacabada
• una nova relació entre subjecte i receptor
• una associació d’idees
• integral: raó, imaginació i sentiments del subjecte
• dialògica (a través dels enllaços)
• conjuntiva (construeix el seu sentit)
• sistèmica:
• una vista panoràmica,
• hologromàtica
• casual
• autoorganitzativa.
• autogenerativa
• autocrítica

Afegiríeu alguna més?