martes, 24 de marzo de 2015

Theodor Nelson


L’ordinador, eina per a ampliar les capacitats humanes, també s’anava convertint en una “màquina literària”. El 1965 Theodor Holm Nelson* creava el neologismo hipertext i així ens ho explica: “M’ha vingut l’octubre-novembre de 1960 mentre seguia un curs d’iniciació a la informàtica que, en principi, m’havia d’ajudar a escriure els meus llibres de filosofia. Cercava un mitjà de crear sense traves un document a partir d’un ampli conjunt d’idees de tota mena, no estructurades, no seqüencials, exposades en suports tan diversos com una pel·lícula, una banda magnètica o un tros de paper. Per exemple, jo volia poder escriure un paràgraf presentant unes portes darrere les quals un lector pogués descobrir moltes informacions que no apareixien immediatament a la lectura d’aquest paràgraf.”

Text extret de llibre "Escriptures hipertextuals: aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet". En línia. <http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Hipertextualitatsdigitals.pdf>

sábado, 7 de marzo de 2015

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas (Lao Tse)



Futuribles pseudohumanistes com nosaltres disposats a d'adaptar-nos a aquest l'entorn virtual… Cal deixar enrere i revisar a l’alça l’etiqueta de “nostàlgics” que se’ns ha penjat i començar a córrer per treballar, de manera honesta, amb macroinformacions i dades, conèixer i destriar entre quines eines de control ens movem dins una xarxa que, lluny de tota virtualitat, és real.  Què més sabem en aquest primer post de l’anomenada “realitat virtual”? De moment que és un debat obert entre múltiples dicotomies: oci i negoci, ocurrència i incongruència, compromís reflexiu i desinformació, manca de calidesa i perversitat, d’una àmplia amalgama “d’ismes” que no són innocents...

Podem quedar-nos interpassius els humanistes en un món tan interactiu? Pensem-hi.