domingo, 31 de mayo de 2015

"En el hipertexto, todo tiene su razón de ser."


Quan busquem informació sobre un cert tema, fem "click" a tot allò que ens pot interessar, ho emmagatzem, ho obrim, ho descartem... fins que arribem a un text que ens agrada. I d'aquesta manera, d'una infinitat de nodes, d'enllaços em vaig trobar amb un article molt interessant de José Calderoni anomenat "El hipertexto como nuevo recurso didáctico".

De tot l'article em vaig quedar amb una descripció molt visual de la paraula hipertext:

"[...] en su derivación etimológica, la palabra texto proviene de la palabra latina para tejido, imaginemos entonces que al agregarle el prefijo hiper, estamos hablando de una posibilidad potencializada del tejido, de su magnificación o exploración hasta el agotamiento de su último recurso.

La posibilidad de tejer contenidos con contenidos inagotablemente para formar una inmensa red de conocimientos e información disuelve las fronteras entre los textos relacionados, y lo que es mejor aún, nos permite el acceso a un conocimiento interdisciplinario, transdisciplinario, porque incluso permite trascender las fronteras de determinada ciencia para relacionarla en los puntos pertinentes con aquellas aportaciones de otras ciencias que la puedan enriquecer."

I així és com ara m’imagino un hipertext en la seva faceta més "artística":


sábado, 16 de mayo de 2015

Teoria del Caos





Després de llegir "Estudis sobre la Teoria del Caos" de Joan Campàs, he arribat a la conclusió que l’efecte papallona de Lorenz o Teoria del Caos ens aporta quelcom interessant: tot allò dotat d’ambivalència i complexitat amb la nostra intervenció pot ser per una causa però múltiples els efectes. 

Revoltar-nos per canviar el món possiblement ens autodestreixi però si emprem la subtilesa com a eina –malgrat el fort component utòpic que això implica-  estem inferint pensament i coneixement en un problema i, per tant, se’ns obre la porta al canvi.  Canvi que es produeix en l’acte d’interferir-hi en un breu espai/temps  i d’efectes negatius o positius: la teoria del caos, llargament discutida en el temps, és gratament ambivalent i té, per aquest ordre, capacitat de dissociar tot allò associat, permet interferència (projecció d’idees, valors eficaços avaluables en temps real, establir feedbacks...) i en un breu període d’espai/temps ens permet marcar l’objectiu amb vistes al futur. Futur en què la humanitat experimentarà el canvi com a sinònim de salut (mental i espiritual) i del desig d’establir un nou ordre social no jerarquitzat. 



sábado, 9 de mayo de 2015

Som el que és un hipertext?



Nosaltres, en definitiva, som el que és un hipertext: fem una tria entre múltiples textos, creem i cliquem nous nodes fins trobar allò realment necessari i, en llegir-ho, som nosaltres mateixos. Tot aquest paradigma, caòtic, aparentment incontrolable, vertiginosament dinàmic ens fa aparèixer dicotomies que semblem haver-nos dissolt allò après fins sentir-nos controlats per tots els àmbits. 

Si tenim, però, una mínima i subtil influència: quan interactuem subtilment tot creix, l’efecte en un determinat camp s’enforteix i la unió ens porta a una conclusió comuna: ser capaços de moure’ns entre el caos és una oportunitat entre allò no productiu i allò que no emergeix encara amb claredat. 

A partir d’aquí neix una il·lusió plural: tenim poder com per canviar coses i ser creatius. 


lunes, 4 de mayo de 2015

Les característiques d'una xarxa hipertextual



Després d'haver llegit amb atenció "Hipertext i complexitat: el coneixement fluid" de Jan Campàs he extret les característiques que segons el meu parer defineixen una xarxa hipertextual.

La xarxa hipertextual és:
  • incerta
  • oberta
  • en constant evolució
  • polisèmica
  • transdisciplinar
  • conseqüèncial en les seves accions
  • múltiple: diversos punts de vista
  • una proximitat entre disciplines i saber
  • una estructura inacabada
  • una nova relació entre subjecte i receptor
  • una associació d’idees
  • integral: raó, imaginació i sentiments del subjecte
  • dialògica (a través dels enllaços)
  • conjuntiva (construeix el seu sentit)
  • sistèmica:
  • una vista panoràmica,
  • hologromàtica
  • casual
  • autoorganitzativa.
  • autogenerativa
  • autocrítica
Afegiríeu alguna més?