Teoria del Caos

Després de llegir "Estudis sobre la Teoria del Caos" de Joan Campàs, he arribat a la conclusió que l’efecte papallona de Lorenz o Teoria del Caos ens aporta quelcom interessant: tot allò dotat d’ambivalència i complexitat amb la nostra intervenció pot ser per una causa però múltiples els efectes. 

Revoltar-nos per canviar el món possiblement ens autodestreixi però si emprem la subtilesa com a eina –malgrat el fort component utòpic que això implica-  estem inferint pensament i coneixement en un problema i, per tant, se’ns obre la porta al canvi.  Canvi que es produeix en l’acte d’interferir-hi en un breu espai/temps  i d’efectes negatius o positius: la teoria del caos, llargament discutida en el temps, és gratament ambivalent i té, per aquest ordre, capacitat de dissociar tot allò associat, permet interferència (projecció d’idees, valors eficaços avaluables en temps real, establir feedbacks...) i en un breu període d’espai/temps ens permet marcar l’objectiu amb vistes al futur. Futur en què la humanitat experimentarà el canvi com a sinònim de salut (mental i espiritual) i del desig d’establir un nou ordre social no jerarquitzat.