Malèvitx cent anys desprès

 

Sabem que Kazimir Malèvitx [1] fou fundador del moviment suprematista (1915) i l’artisticitat de l'obra ens la dóna el context revolucionari del moment. L'ús d'una estètica radical és visible en el color negre -sinònim de dissidència- i d'uns canons "rococó" massa agradables per a la burgesia de l'època que només poden ser explicables en un llenguatge conceptual.

El formalisme de l'obra respon a unes necessitats com és transformar el gust, interessos i necessitats d’una societat post revolucionaria. Allò que veiem en negre és precisament el que simbolitza: una utopia revolucionaria.

Una copia del quadre seria simplement un plagi. I el valor de donar "valor a la copia de la copia" és simplement una qüestió d'estètica personal. Per què? Perquè potser ens combina el negre amb el color blanc del sofà d'Ikea que tenim al menjador i, a solucions baratetes, podem decorar econòmicament una paret amb una cartolina negre.  

Tractar l'obra subjectivament és simplement adjectivar-la de maca, sublim, lletja… però objectivament tampoc podem transmetre una opinió dogmàtica. Malèvitx ens convida a reflexionar-hi i donar al seu Quadrat negre caràcter de continuïtat.

Per aquesta raó en seguim parlant cent anys desprès.

El Quadrat negre [2] és únic igual que l’artista (Malèvitx [3] perquè s’expressa (a si mateix, des de i per) la radicalitat que representa: una utopia. I la utopia, com bé sabem, no la té una cartolina negre per barata que sigui.

 

 

[1] Kazimir Malèvitx, reivindicà la radicalitat emprant formes pures i planificades.

[2] Quadrat negre (1915) Oli sobre tela. 106,2 × 106,5 cm. Museu Estatal Rus.

[3] Kazimir Malevich: "Toda la pintura pasada y presente antes del suprematismo fue controlada por la forma de la naturaleza y espera su liberación al hablar en su propio idioma y no depender de la razón, el sentido, la lógica, la filosofía, la psicología, diferentes leyes de la causalidad y la vida cambia técnicos. " http://www.productionmyarts.com/arts-en-profondeur/20e-siecle/malevitch-carre-noir-fond-blanc-fr.htm

Hipertext: tú, jo, nosaltres?

M'agradaria acabar l'última entrada posant una qüestió: el futur és l'hipertext?

Petita conclusió sobre el bloc

La proposta de crear un bloc “desinteressadament”, sense ànim de lucre econòmic ni promoció professional té prou sentit com per què el seu instigador, Sr. Joan Campàs, plantegi diversos reptes alhora d’aprendre com i quina quantitat de coneixement qualitatiu hi podem trobar, com gestionar-la (i gestionar el nostre bloc), com ens expressem tot posant a prova el nostre “sentit comú”, ampliar les classes d’uns quadrimestres treballats a contratemps, si tot plegat incideix en la nostra manera de pensar i, per què no, aportar el nostre gra de sorra dins l’infinit. El que no resulta tan fàcil és l’afirmació que postula Lakoff quan ens diu: “...cuando los marcos están ahí, las ideas surgen inmeditamente.”

Què us ha semblat l'experiència de crear un bloc?

ANÀLISI LEXICOMÈTRIC D’UN BLOG FEMINISTA

Feministes a Catalunya

Per a dur a terme l’anàlisi lexicomètric proposat com a projecte final de l’assignatura vaig decidir agafar les entrades que es van realitzar entre l’any 2013 i 2014 – tots dos anys compten amb el número més alt d’informació aportada al blog.

Degut a que el blog conté informació o entrevistes tan en català com en castellà, he cregut convenien incloure totes dues llengües per veure un resultat més aproximat a la lexicografia que s’utilitza en tot el blog.

A continuació podem veure que el terme dona/mujer/dones/mujeres apareix amb una freqüència de 1027 cops i el terme feminista/feministes/feministas/feminisimo/feminisme uns 261 cops. Això explicita que és un blog clarament dedicat per les dones.

Les següents paraules defineixen amb exactitud els valors que volen aconseguir mitjançant el seu blog:

A continuació exposo les paraules que representen les preocupacions i els temes d’actualitat que han afectat a la posició de la dona durant el 2013 i el 2014 i s’han tractat amb certa importància dintre del blog:

Com a conclusió, crec que el terme “feminista” i derivats han obtingut una certa presencia dintre dels medis tot i que el terme més utilitzat dintre del blog ha sigut el de “dona” i no pas el de “feminista”, fet que ens convida a qüestionar-nos no només els seus usos sinó també el significat i la intenció d’aquests mots.  

"En el hipertexto, todo tiene su razón de ser."

Quan busquem informació sobre un cert tema, fem "click" a tot allò que ens pot interessar, ho emmagatzem, ho obrim, ho descartem... fins que arribem a un text que ens agrada. I d'aquesta manera, d'una infinitat de nodes, d'enllaços em vaig trobar amb un article molt interessant de José Calderoni anomenat "El hipertexto como nuevo recurso didáctico".

De tot l'article em vaig quedar amb una descripció molt visual de la paraula hipertext:

"[...] en su derivación etimológica, la palabra texto proviene de la palabra latina para tejido, imaginemos entonces que al agregarle el prefijo hiper, estamos hablando de una posibilidad potencializada del tejido, de su magnificación o exploración hasta el agotamiento de su último recurso.

La posibilidad de tejer contenidos con contenidos inagotablemente para formar una inmensa red de conocimientos e información disuelve las fronteras entre los textos relacionados, y lo que es mejor aún, nos permite el acceso a un conocimiento interdisciplinario, transdisciplinario, porque incluso permite trascender las fronteras de determinada ciencia para relacionarla en los puntos pertinentes con aquellas aportaciones de otras ciencias que la puedan enriquecer."

I així és com ara m’imagino un hipertext en la seva faceta més "artística":

"En el hipertexto, todo tiene su razón de ser."

Teoria del Caos

Després de llegir "Estudis sobre la Teoria del Caos" de Joan Campàs, he arribat a la conclusió que l’efecte papallona de Lorenz o Teoria del Caos ens aporta quelcom interessant: tot allò dotat d’ambivalència i complexitat amb la nostra intervenció pot ser per una causa però múltiples els efectes. 

Revoltar-nos per canviar el món possiblement ens autodestreixi però si emprem la subtilesa com a eina –malgrat el fort component utòpic que això implica-  estem inferint pensament i coneixement en un problema i, per tant, se’ns obre la porta al canvi.  Canvi que es produeix en l’acte d’interferir-hi en un breu espai/temps  i d’efectes negatius o positius: la teoria del caos, llargament discutida en el temps, és gratament ambivalent i té, per aquest ordre, capacitat de dissociar tot allò associat, permet interferència (projecció d’idees, valors eficaços avaluables en temps real, establir feedbacks...) i en un breu període d’espai/temps ens permet marcar l’objectiu amb vistes al futur. Futur en què la humanitat experimentarà el canvi com a sinònim de salut (mental i espiritual) i del desig d’establir un nou ordre social no jerarquitzat. 

Som el que és un hipertext?

Nosaltres, en definitiva, som el que és un hipertext: fem una tria entre múltiples textos, creem i cliquem nous nodes fins trobar allò realment necessari i, en llegir-ho, som nosaltres mateixos. Tot aquest paradigma, caòtic, aparentment incontrolable, vertiginosament dinàmic ens fa aparèixer dicotomies que semblem haver-nos dissolt allò après fins sentir-nos controlats per tots els àmbits. 

Si tenim, però, una mínima i subtil influència: quan interactuem subtilment tot creix, l’efecte en un determinat camp s’enforteix i la unió ens porta a una conclusió comuna: ser capaços de moure’ns entre el caos és una oportunitat entre allò no productiu i allò que no emergeix encara amb claredat. 

A partir d’aquí neix una il·lusió plural: tenim poder com per canviar coses i ser creatius. 

Les característiques d'una xarxa hipertextual

Després d'haver llegit amb atenció "Hipertext i complexitat: el coneixement fluid" de Jan Campàs he extret les característiques que segons el meu parer defineixen una xarxa hipertextual.

La xarxa hipertextual és:

• incerta
• oberta
• en constant evolució
• polisèmica
• transdisciplinar
• conseqüèncial en les seves accions
• múltiple: diversos punts de vista
• una proximitat entre disciplines i saber
• una estructura inacabada
• una nova relació entre subjecte i receptor
• una associació d’idees
• integral: raó, imaginació i sentiments del subjecte
• dialògica (a través dels enllaços)
• conjuntiva (construeix el seu sentit)
• sistèmica:
• una vista panoràmica,
• hologromàtica
• casual
• autoorganitzativa.
• autogenerativa
• autocrítica

Afegiríeu alguna més?

Les noves tecnologies

Molts de nosaltres hem vist néixer (i créixer) uns primers i gegantescos ordinadors com a eina de suport. Si bé en un primer moment fou un macroinvent tècnic reservat per a “operaris” i “docents” experts en la matèria, fou un macroinvent relativament estàtic en quan a aplicacions pràctiques però interessant en un moment concret quan se’n desprengueren  un flux de microinvents interessants. 

El següent vídeo crec que emmiralla clarament el procés pel qual molts de nosaltres hem hagut de passar (ja sigui amb els primers ordinadors, amb els primers mòbils, els primers llibres electrònics...).

El llibre també va ser una tecnologia molt avançada i innovadora en la seva època, no creieu? 

Papel tradicional VS Noves tecnologies

Aquest vídeo ens convida a reflexionar sobre un debat actual entre la utilització de les noves tecnologies (llibre electrònic, Tablet, etc.) o el llibre tradicional.

 Vicente Luis Mora en el seu article "Redes sociales, textovisualidad y transmedia: literatura y nuevastecnologías" ens exposa el següent:

"No conozco a ningún partidario del libro electrónico que no lo sea, también y decididamente, de los libros tradicionales. El amante de la literatura la defiende en cualquiera de sus manifestaciones, ya sean impresas, digitales o performáticas (teatro, poesía recitada en público, etc.). Del mismo modo en que nadie parece ver un conflicto entre leer un poema o que el autor del poema lo recite en voz alta, pensándose en general que ambas experiencias son complementarias y mutuamente enriquecedoras, surge la disputa cuando se discute entre las versiones en papel y digital de un texto, como si fuesen en algún momento una cosa distinta y no la misma obra en diferentes soportes.

Debajo de esta áspera discusión late el desconocimiento de un hecho claro e indudable, cual es que las nuevas tecnologías no significan de forma irremisible la desaparición de las anteriores."

En definitiva, no són tots dos necessaris? Tot i que el paper higiènic ens deixa nomès una  sola opció, de moment.

El paradigma de la simplicitat i de la complexitat

Un paradigma simple o una paradigma complex?

El paradigma de la simplicitat inclou característiques racionalistes, universalistes, quantitatives i dissociatives. A la vegada projecta una realitat basada en la mecanicista i monosèmica: confiança plena en el poder de la raó.

El paradigma de la complexitat, d’altra banda, inclou característiques  inclusives, amb una incertesa de no conèixer-ho tot, incompleta, articulatòria, integrada al subjecte i l’objecte, interdisciplinari, dialògica i sistemàtica. A la vegada considera la realitat com un univers complex i caòtic: la seva confiança recau a l’home i en un estudi de la realitat de manera autocrítica.

L’hipertext és inseparable

Hem vist pràcticament néixer Internet, els canvis i enfrontaments –no  exempts de debats- judicis, negocis i indemnitzacions comptabilitzades amb macro xifres econòmiques per acaparar “l’espai virtual”, llargues discussions sobre els avantatges i inconvenients dels usuaris/es vers la màquina i el terror que suposava formar part de la xarxa, el “horror vacui”  típicament burges del temor a l’imprevist en els mercats financers, la discutida mort del llibre... Podríem fer-ne un missal.

L’hipertext és inseparable d’aquesta postmodernitat en la què, ens agradi o no vivim, i

respon a unes necessitats: fer una aposta educacional ferma i seriosa, un “click” per ajustar la nostra manera de treballar que ens permeti pensar i repensar constantment les humanitats des d’altres perspectives possibles. L’hipertext permet donar respostes, reaccionar i creure en allò que fem perquè són diferents a les imperatives i prescriptives apreses durant segles, sense caràcter de vigència però igualment eficaces, actuals i valorables especialment alhora de reivindicar qualsevol identitat, igualtat i diversitat. 

"El text no pertany a ningú, ningú no el domina."

Podem ser autocrítics amb l’hipertext?

Sí.

Si som capaços de reflexionar què fem amb la informació. Tres possibles serien aquests. En referir-nos al “Tot”, propi de la complexitat, tot és multicausal, polièdric, polifònic perquè són causes plurals i alhora relacionades que necessiten respostes plurals. 

En segon lloc, no podem fer una autocrítica lineal (simple o reduccionista) perquè la complexitat està vestida de conceptes “fuzzy” o borrosos amb els quals treballem. 

Finalment, admetre com tot coneixement plural i descentralitzat  debilita i respon a un poder que, lluny de la causa efecte, ha d’aprendre a jugar amb probabilitats més que actuacions autoritàries, senzillament perquè “...el text no pertany a ningú, ningú no el domina” [1].

I vosaltres què en penseu?

---

[1] CAMPÀS MONTANER, J. (2015). “Escriptures hipertextuals: aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet”. Material UOC. p.25.

Theodor Nelson

L’ordinador, eina per a ampliar les capacitats humanes, també s’anava convertint en una “màquina literària”. El 1965 Theodor Holm Nelson* creava el neologismo hipertext i així ens ho explica: “M’ha vingut l’octubre-novembre de 1960 mentre seguia un curs d’iniciació a la informàtica que, en principi, m’havia d’ajudar a escriure els meus llibres de filosofia. Cercava un mitjà de crear sense traves un document a partir d’un ampli conjunt d’idees de tota mena, no estructurades, no seqüencials, exposades en suports tan diversos com una pel·lícula, una banda magnètica o un tros de paper. Per exemple, jo volia poder escriure un paràgraf presentant unes portes darrere les quals un lector pogués descobrir moltes informacions que no apareixien immediatament a la lectura d’aquest paràgraf.”

Text extret de llibre "Escriptures hipertextuals: aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet". En línia. <http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Hipertextualitatsdigitals.pdf>

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas (Lao Tse)

Futuribles pseudohumanistes com nosaltres disposats a d'adaptar-nos a aquest l'entorn virtual… Cal deixar enrere i revisar a l’alça l’etiqueta de “nostàlgics” que se’ns ha penjat i començar a córrer per treballar, de manera honesta, amb macroinformacions i dades, conèixer i destriar entre quines eines de control ens movem dins una xarxa que, lluny de tota virtualitat, és real.  Què més sabem en aquest primer post de l’anomenada “realitat virtual”? De moment que és un debat obert entre múltiples dicotomies: oci i negoci, ocurrència i incongruència, compromís reflexiu i desinformació, manca de calidesa i perversitat, d’una àmplia amalgama “d’ismes” que no són innocents...

Podem quedar-nos interpassius els humanistes en un món tan interactiu? Pensem-hi.