Hem vist pràcticament néixer Internet, els
canvis i enfrontaments –no exempts de
debats- judicis, negocis i indemnitzacions comptabilitzades amb macro xifres
econòmiques per acaparar “l’espai virtual”, llargues discussions sobre els
avantatges i inconvenients dels usuaris/es vers la màquina i el terror que
suposava formar part de la xarxa, el “horror
vacui” típicament burges del temor a
l’imprevist en els mercats financers, la discutida mort del llibre... Podríem
fer-ne un missal.
L’hipertext és inseparable d’aquesta
postmodernitat en la què, ens agradi o no vivim, i
respon a unes necessitats:
fer una aposta educacional ferma i seriosa, un “click” per ajustar la nostra
manera de treballar que ens permeti pensar i repensar constantment les
humanitats des d’altres perspectives possibles. L’hipertext permet donar
respostes, reaccionar i creure en allò que fem perquè són diferents a les
imperatives i prescriptives apreses durant segles, sense caràcter de vigència
però igualment eficaces, actuals i valorables especialment alhora de
reivindicar qualsevol identitat, igualtat i diversitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario