Podem ser autocrítics amb l’hipertext?
Sí.
Si som capaços de reflexionar què fem amb la
informació. Tres possibles serien aquests. En referir-nos al “Tot”, propi de la
complexitat, tot és multicausal, polièdric, polifònic perquè són causes plurals
i alhora relacionades que necessiten respostes plurals.
En segon lloc, no podem
fer una autocrítica lineal (simple o reduccionista) perquè la complexitat està
vestida de conceptes “fuzzy” o
borrosos amb els quals treballem.
Finalment, admetre com tot coneixement plural i descentralitzat debilita i respon a un poder que, lluny de la causa efecte, ha d’aprendre a jugar amb probabilitats més que actuacions autoritàries, senzillament perquè “...el text no pertany a ningú, ningú no el domina” [1].
I vosaltres què en penseu?
[1] CAMPÀS MONTANER, J. (2015). “Escriptures
hipertextuals: aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet”.
Material UOC. p.25.
No hay comentarios:
Publicar un comentario