Nosaltres,
en definitiva, som el que és un hipertext: fem una tria entre múltiples textos,
creem i cliquem nous nodes fins trobar allò realment necessari i, en llegir-ho,
som nosaltres mateixos. Tot aquest paradigma, caòtic, aparentment incontrolable,
vertiginosament dinàmic ens fa aparèixer dicotomies que semblem haver-nos
dissolt allò après fins sentir-nos controlats per tots els àmbits.
Si tenim,
però, una mínima i subtil influència: quan interactuem subtilment tot creix,
l’efecte en un determinat camp s’enforteix i la unió ens porta a una conclusió
comuna: ser capaços de moure’ns entre el caos és una oportunitat entre allò no
productiu i allò que no emergeix encara amb claredat.
A partir d’aquí neix una
il·lusió plural: tenim poder com per canviar coses i ser creatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario