Futuribles pseudohumanistes com nosaltres disposats a d'adaptar-nos a
aquest l'entorn virtual… Cal deixar enrere i revisar a l’alça l’etiqueta de
“nostàlgics” que se’ns ha penjat i començar a córrer per treballar, de manera
honesta, amb macroinformacions i dades, conèixer
i destriar entre quines eines de control ens movem dins una xarxa que, lluny de
tota virtualitat, és real. Què més sabem
en aquest primer post de l’anomenada “realitat virtual”? De moment que és un debat
obert entre múltiples dicotomies: oci i negoci, ocurrència i incongruència, compromís
reflexiu i desinformació, manca de calidesa i perversitat, d’una àmplia
amalgama “d’ismes” que no són innocents...
Podem quedar-nos interpassius els humanistes en un món tan interactiu? Pensem-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario